"Lo que de modo natural pretendía el conservadurismo era la estabilidad, así como un orden asociado a la Europa de preguerra. [...] Desde la instauración del sufragio universal, a partir de la década de 7860, la izquierda se fue haciendo cada vez más amenazadora, especialmente en la medida en que invocaba cambios en las relaciones de propiedad. Bajo esta presión, los miembros de las viejas elites percibieron los mismos peligros que los dirigentes de la burguesía. [...] Al llegar el siglo XX, la mayor parte de las viejas élites se habían integrado en un bloque defensivo con los representantes políticos de la burguesía. Ambas fuerzas identificaban los mismos enemigos y defendían las mismas prerrogativas. Entre estos enemigos, el más preocupante fue el de la socialdemocracia, fijando las reglas del ataque tanto para los defensores del orden social como para sí mismos. […] A los conservadores les gustaba proclamar que el conflicto de clases, tal y como lo retrataban los marxistas, era solo fruto de la imaginación de agitadores y demagogos. A pesar de ello, dedicaron todos sus esfuerzos a apuntalar aquellas mismas instituciones que fundamentaban la dominación de clase a ojos de la izquierda: ensalzaban al estado-noción, se angustiaban ante la nacionalización de las minas de carbón o los ferrocarriles, elogiaban la propiedad y el espíritu de empresa."
Charles S. Maier. La refundación de la Europa burguesa.
Aquest text va ser escrit per Charles S. Maier i pertany a la seua obra “La refundación de la Europa burguesa” publicada l’any1988, per tant, és un text historiogràfic on l'autor exposa el temor dels governants liberals al triomf de les idees marxistes, com havia passat a Rússia. Aquest temor estava causat per la instauració del sufragi universal, que va provocar que l’esquerra es fera cada vegada més amenaçadora per als liberals. Aquesta idea es relaciona amb el triomf de la Revolució Socialista en Rússia protagonitzada pel proletariat i camperols, i de les seues idees, l’extensió de les quals va ser una causa de l’ascens del feixisme.
L’autor dóna una sèrie d’arguments basats en aquesta idea. Un d’ aquests arguments és l’afirmació per part de les velles èlits de que “el conflicte de classes”, no és més que una imaginació d’agitadors i demagogs.
L’altre argument que exposa l’autor per a reforçar la idea principal del text està relacionat amb el nacionalisme imperialista, ja que afirma que els liberals encalçaven l’estat-nació i elogiaven la propietat privada i l’esperit d’empresa.
Com a conclusió cal destacar que no sols el triomf de la Revolució Russa va ser una causa de l’ascens dels feixisme, van haver altres causes diferents.
Una de les causes principals de l’ascens del feixisme va ser la crisi econòmica de l’any 1929, la qual va provocar el tancament de les empreses i atur. El sistema econòmic liberal es va veure qüestionat. Això queda reflectit en la relació que hi ha entre el nombre d’aturats i els milions de vots que va anar aconseguint el partit nazi, és a dir, a partir del crack del 29 el nombre de votants va anar augmentant notablement fins a les eleccions del 1993, on van aconseguir 17 milions de vots. L’altra causa fonamental van ser les conseqüències que va tindre la Primera Guerra Mundial des del Tractat de Versalles que va haver de signar Alemanya, fins a les despeses econòmiques que va tindre aquesta.
En aquesta imatge podem observar un dibuix que representa a Lenin expulsant als liberals i a l’aristocràcia, per aconseguir un món sense desigualtat gràcies a la influència de les idees marxistes que tant atemoritzaven als conservadors i a les velles èlits de les que parla el text.
Karl Liebknecht intervenint, davant del Ministeri de l'Interior, durant una manifestació de soldats en favor de la desmobilització immediata, el 4 de gener de 1919.
Per a més informació, ací deixem un enllaç a la pàgina web on s'expliquen els moviments revolucionaris que van tindre lloc a Alemanya. Fer clic ací
